En aquesta exposició, en Pau Pascual ens proposava una "mirada" a la bellesa. L'exposició ofereix un seguit de retrats fotogràfics que exploren el món de la bellesa humana, especialment centrada als rostres. Hi apareixen tant homes com dones, i tots ells tenen una característica en comú; és indiscutible que són d'un atractiu físic incomparable. És aquí doncs, on pot entrar el debat, perquè, com identifiquem si una persona és bella o no? És innat en la consciència detectar-ho? Existeix un cànon universal i atemporal, o es tracta de modes? Heus aquí la meva conclusió després de veure aquesta exposició:
No crec que existeixi cap mena de cànon, si bé si que existeixen modes, per exemple avui en dia es destaquen les figures primes i esveltes, en canvi, als principis de la humanitat el sobrepés era d'allò més atractiu. Un altre exemple, durant l'exposició apareixen també dones i homes de color. Creieu que un racista sería capaç d'apreciar la bellesa d'aquestes persones? jo crec que no. Per tant doncs, la bellesa és una cosa tant efimera que, al meu parer, requereix d'una gran sensibilitat per ser detectada, però, que tot i així, si que existeixen uns paràmetres que d'alguna manera están acceptats socialment com a bellesa, però que no són universals, ni tampoc immortals. Així doncs, tots sóm bells, en la mesura que ens ho creguem.
Aquí us deixo algunes fotografies de l'exposició:
No hay comentarios:
Publicar un comentario