VISITA AL MEAM:

Está clar que les escultures del MEAM (Museu Europeu d'Art Modern) no deixen indiferent a ningú. L'estil trencador de la col·lecció ens mostra obres com les que mostro en les següents fotografies, que presenten característiques i significats que d'entrada escapen a l'enteniment més "clàssic" o acadèmic d'aquesta disciplina artística.

He escollit aquestes tres obres perquè són les que més m'han cridat l'atenció, cadascúna a la seva manera.

La primera obra desafía tota ella la llei de la gravetat, l'estabilitat. Tempta els sentits, t'enganya, talment com si fós a caure, costa de creure que s'aguanti d'empeus. A la vegada, és un desafiant nu masculí que per únic complement du un casc, com si fos un elogi a l'escultura clàssica però a la vegada reconcebuda, adoptant una postura mai vista.
De la segona obra m'atrau la senzillesa com a obra d'art, el fet que una cosa tant senzilla com un home (nu també) ajegut a una butaca descansant, una escèna tant cotidiana, pugui trobar-se també en l'art, atregui l'atenció d'un artista i ho reprodueixi.
La tercera m'ha sorprés perquè és realment inquietant. Com un objecte inert, mort, sense vida, és capaç de transmetre sensació de patiment contingut, les desfiguracions de la "pell" realment posen els pels de punta, la combinació de colors, que li esquitxen la cara, accentua les sensacions, i fins i tot la mateixa expresió, la mirada perduda... tot un tifó emocional.